Ciutat Vella en Crisi


L’Especulació continua fent estralls a Ciutat Vella by Cap
6,Març,2009, 2:48 pm
Filed under: Documents

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

L’especulació lligada al sector immobiliari continua sent un dels problemes més greus que pateix Ciutat Vella. Fa anys que es detectà un accelerat envelliment de la població del districte i paral·lelament un despoblament. Ja als anys 1980 es detectava que un 25’7% dels habitatges del districte estaven desocupats i en males condicions. Des d’aleshores l’Ajuntament ha fet plans per rehabilitar el barri (com ara l’anomenat Pla RIVA). Però totes aquestes actuacions han estat limitades i contradictòries.

foto-plan-riva

En efecte, molt sovint l’aplicació dels plans de rehabilitació no han garantit l’habitatge a la població tradicional del barri. Així moltes d’aquestes actuacions han provocat un desatllotjament del veïnat més desafavorit que ha estat substituit per gents amb més capacitat econòmica. Això, a més del drama humà que per a moltes persones ha estat ser foratgitats dels nostres carrers, ha suposat també un desequilibri en el teixit social del districte.

Però el que és més greu és que en molts casos aquests processos rehabilitdors han anat de la mà d’operacions immobiliàries diverses. Així doncs, mentre l’Ajuntament desallotja part del veïnat tradicional dels nostres barris, no s’ha procedit a actuar conseqüentment contra els edificis i solars objecte d’especulació.

En efecte, segons l’últim Cens de Població i Habitatge (2001), València té 65464 habitats sobre un parc total de 377.248, és a dir un 17,35% dels habitatges romanen buits. En el cas de Ciutat Vella el percentatge d’habitatges desocupats continua estan per damunt de la mitjana malgrat les diverses actuacions municipals. A part d’això l’Annuari Estadístic Municipal de 2007 assenyalava que al nostre districte existeixen 504 solars -cosa que ja va denunciar el 2006 l’Assemblea de Ciutat Vella d’Endavant. Si ho comparem amb la resta de València la proporció de solars és d’aproximadament un 8%. Som el cinquè districte de la ciutat en nombre de solars, però cal fer una puntualització. Els quatre districtes que ens superen en nombre de solars -Pobles de l’Oest, Pobles del Sud, Poblats Marítims i Quatre Carreres- són zones suburbanes o perifèriques, és a dir, en molts casos són zones d’expansió urbana a costa de l’Horta. Per tant molts dels solars d’aquestes zones són resultat de la requalificació d’antigues explotacions agràries. En definitiva, la presència de solars a Ciutat Vella -que tristament ens ha fet ser coneguts arreu com “el Beirut valencià” són fruit de la degradació i l’especulació pura i dura a la qual hem estat sotmesos durant tots aquests anys.

plan-riva-2

Així ho demostra el fet que el preu d’aquests 504 solars és de 17.710.938, amb un valor mitjà per m2 que triplica el valor mitjà dels solars de València. És a dir que són parcel·les molt rendibles econòmicament les quals -comptant que es construisquen habitatges privats en un futur- poden multiplicar el seu preu de manera exorbitada. Dels cinc barris que componen Ciutat Vella, són amb diferència El Pilar (159), El Mercat (128) i El Carme (125) els que més nombre de solars concentren. Junts sumen 439 solars dels 504 existents al districte, és a dir els barris més humils i degradats contenen el 87% dels solars de Ciutat Vella. Els solars doncs són el complement necessari per a l’operació especulativa que es desenvolupa als nostres barris des de fa temps.

La situació d’abandó a la qual sotmet l’Ajuntament a aquests solars ens indica la poca voluntat d’acarar el problema urbanístic i demogràfic que pateix Ciutat Vella. Els solars són focus de brutícia i infeccions, abocadors, pàrquings espontanis,… són un perill per a la població del districte. Així ho demostra el fet que els bombers de València hagueren d’apagar 664 incendis vinculats a solars, matissars i abocadors en 2007.

Ens trobem doncs a Ciutat Vella amb una situació una miqueta subrealista. Amb una població reduida i envellida, que contrasta amb la incapacitat d’accedir a l’habitatge per part de la immensa majoria de joves valencians entre 18 i 29 anys. De fet Ciutat Vella és junt a l’Eixample i Camins al Grau, un dels districtes més cars de València amb un preu que segons l’indicador immobiliari http://www.hogaria.net rebassava, a començaments de 2009, els 3600 euros per m2. És a dir que malgrat la davallada relativa que al País Valencià està visquent el mercat de l’habitatge, el preu de les cases a Ciutat Vella continua sent inaccessible per a la majoria de persones de classe treballadora. L’Ajuntament, però, continua amb la seua “rehabilitació” que ara mateix està comportant desatllotjaments al Carrer Gütemberg. No seria més racional expropiar i rehabilitar els habitatges buits per tal d’oferir vivendes socials? No seria més lògic expropiar els solars per tal de construir habitatges públics i dotar als nostres barris d’equipaments i zones verdes?. Sembla que no serà així, l’especulació capitalista segueix una altra lògica, aliena als interessos de Ciutat Vella.

Anuncis

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: