Filed under: Hemeroteca
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } A:link { so-language: zxx } –>
L’impacte de la crisi sobre les classes populars s’està fent ben visible a Ciutat Vella. Dia a dia l’exclusió social creix al nostre districte.
En desembre de 2007 el Centre d’Atenció als Sense Sostre de l’Ajuntament de València deia tenir constància de l’existència de 60 persones sense sostre, la gran majoria al districte de Ciutat Vella. Des de ciutatvellaencrisi considerem que aquestes xifres municipals són massa optimistes. Amb la crisi capitalista estem comprovant com el seu nombre s’incrementa jornada a jornada. Els trobem dormint en cotxes abandonats, portes de garatges, caixers automàtics,… Són persones desemparades. L’associació valenciana de la caritat ha vist com la demanda de serveis de menjador ha crescut durant el 2008 més d’un 22%, mentre que la de pernoctacions s’ha incrementat en més d’un 7%. Recordem, però, que aquesta institució privada en Febrer de l’any passat arribà a un servei de menjador a 307 persones al dia (xifra màxima en la seua història, en 2006 la xifra mitjana era de 160 a 180 persones al dia). Les cues a la porta de la institució són ben visibles des del Passeig de la Petxina, més de mitja hora de cua és la que han de fer les persones que volen menjar de calent. També trobem amb cada vegada més freqüència com a les portes de diversos bars i restaurants del districte es reuneixen diferents persones per tal d’arreplegar les sobres del dia. Els Serveis Socials de Ciutat Vella tenen un radi d’actuació que triplica la població del districte donat que han de vetllar per un total de 74.543 persones.
Tot plegat és evident que l’atenció que les institucions públiques i privades donen als sense sostre i exclosos socials en general és molt insuficient, sobretot en una zona com Ciutat Vella on per les seues condicions es concentra un nombre molt alt dels marginats i marginades de València.
Altres factors de marginació i exclusió social són la drogodependència i la prostitució. La incidència de la crisi en l’augment de la toxicomania encara està per estudiar. Hom vincula l’augment de les drogodependències en general a la manca d’expectatives vitals (laborals entre altres). També és un fet evident que la manca de diners agreuja “la mona” i fa a les persones més manipulables en general. Les drogues actuen com una mena d’evasió social entre molts sectors de les classes populars i en especial entre el jovent. Tot i això, a Ciutat Vella el problema més visible és el de l’addicció a l’heroïna. D’ençà la Copa Amèrica i el Gran Premi d’Europa, que per part de l’Ajuntament comportà la “neteja” parcial del tràfic de drogues a Poblats Marítims; i després de l’augment dels controls policials a les hortes de Campanar i Benimàmet, molts heroinòmans han tornat intramurs. Des d’aleshores Velluters ha vist rebifar el tràfic d’heroïna. Per a aquestes persones dependents, malaltes, víctimes d’una degeneració física molt evident que agreuja la seua exclusió, l’Ajuntament utilitza prioritàriament una única política: la porra i la granera. És evident que aquest model és purament cosmètic, anar portant als i les heroinòmanes a llocs poc visibles, fer-los la vida difícil per tal que hagen d’emigrar constantment i es mantinguen sempre lluny dels carrers de negocis, sempre vinculats a àrees degaradades. En una operació que a Poblats Marítims i Campanar ha servit per preparar el terreny a l’especulació: degradar al màxim un barri per poder després justificar qualsevol actuació urbanística sobre ell que modifique profundament el seu tarannà (cosa que altrament seria difícil d’acceptar per part dels seus pobladors i pobladores). Ara ens ha tocat a Ciutat Vella. Però l’alternativa no pot ser demanar més policia per tal de desembarassar-nos dels i les toxicòmanes i enviar-los-els a altre barri. S’hauria de fer una aposta municipal i ciutadana per tal de tractar seriosament el tema i oferir a aquestes persones malaltes alternatives sanitàries, laborals, socials, vitals,… per tal de reincorpora-los al veïnat. I paral·lelament s’hauria d’oferir espais d’oci saludable, cultura i associacionisme, que el propi veïnat i jovent del barri puguera autogestionar. Des de la Coordinadora Veïnal de Ciutat Vella s’ha exigit a l’Ajuntament de València que oferira l’antic Cinema Princesa com a espai cívic i cultural que fos autogestionat pel veïnat, fins ara, l’ajuntament no ha oferit cap mena de resposta i el districte continua sense cap instal·lació d’aquest tipus. Com també resulten molt deficitàries les instal·lacions esportives i les zones verdes.
La prostitució a Velluteres i Ciutat Vella en genral també ha estat històricament vinculada a la marginació i l’exclusió social. La crisi doncs ha incrementat el nombre de joves que cauen en les mans de les màfies de prostitució al barri. L’explotació sexual al nostre barri afecta majoritàriament dones de països de la perifèria de l’economia-món capitalista. Obligades a la prostitució com a única alternativa de subsistència i molt sovint gravosament endeutades amb els seus propis proxenetes Es prostitueixen als nostres carrers (En Bany, Viana, Maldonado,…) sense cap mena de seguretat personal i molt sovint són objecte de furts, violacions, maltractaments,… per part dels prostituidors (usualment anomenats clients) i “xulos”. La Plataforma Cívica Valenciana contra l’explotació sexual ja va denunciar l’abril de 2008 l’explotació sexual, trata de dones i menors a Velluters. Els mitjans de comunicació valencians es feien ressó de la denúncia d’aquesta plataforma sobre l’existència d’un local on eren prostituides dues xiquetes de 14 anys. Una història que no és nova al barri donat que en les darreres dècades s’han patit abusos semblants.
L’explotació sexual amb tot el que comporta no és nova a Velluters. Si bé és cert que d’ençà el 2007 -recordem any de la Copa Amèrica- donada la pressió policial a la que es veien sotmeses les màfies més marginals al Port i Natzaret, aquestes màfies han trobat en aquest degradat barri una base per establir-s’hi. Amb això ja el 2007 es comptabilitzaven unes 200 prostitutes a Velluters, però des de l’any passat l’impacte de la crisi sobre les persones amb menys recursos (i entre elles sobretot les dones joves immigrants) feu augmentar el seu nombre. Com en el cas dels i les heroinòmanes l’ajuntament tolera en part aquesta presència sempre que estiga parcialment amagada, fora dels carrers més importants. I si té alguna política d’actuació real per solventar el problema és aquella abans esmentada: repressió cap a les prostitutes -en la qual s’aprofita que moltes d’elles no tenen papers. En el millor dels casos això suposaria un èxode temporal d’aquestes cap a altres zones degradades de València. No és cap solució. L’ajuntament hauria de fer una aposta per tal d’eliminar les màfies de la prostitució i alhora per tal d’oferir alternatives laborals i vitals a les dones vícitmes de l’explotació sexual per tal que pugueren tenir una vida digna al barri. Això passa, entre altres coses, per regularitzar sense condicions la seua situació a l’Estat Espanyol i per tant oferir-los papers. Tanmateix la situació és com ja hem dit un altra i els serveis socials municipals no tenen ni els recursos necessaris ni una política conseqüent en aquest problema.
Amb la crisi Ciutat Vella és un dels districtes urbans on més s’ha visualitzat darrerament vell problema de l’exclusió social. Les polítiques municipals sempre han sigut clarament insuficients, i en aquests temps de majors dificultats econòmiques, s’han vist totalment desbordades.
Feu un comentari so far
Deixa un comentari
Ciutat Vella en Crisi 