Ciutat Vella en Crisi


Un record del Princesa
15,març,2009, 6:43 pm
Filed under: Documents

El Princesa per al barri!

Pel seu ineterès recuperem el vídeo de la jornada de mobilització veïnal que l’any 2007 va mobilitzar veïnes i veïns del barri per demanar la reconversió de l’antic cinema Princesa en un Centre Cívic Socio-Cultural.

Aquella campanya, que va ser impulsada pel comité local d’Endavant de Ciutat Vella, va ser assumida per la Coordinadora de Ciutat Vella i arreplegà el suport de desenes d’associacions veïnals i entitats de tota la ciutat.

Recordem que el cinema Princesa va quedar totalment destruït fa poc més d’una setmana, com a conseqüència d’un devastador incendi. L’edifici estava abandonat des de feia anys, sense que l’Ajuntament de València hagués previst cap actuació, rehabilitació o ús social.



Èxit de les jornades contra la precarietat a Ciutat Vella
9,març,2009, 1:52 pm
Filed under: Convocatòries

Les activitats començaren dissabte a les 10h al Mercat Central on diversos membres de l’Assemblea de Joves de València i de l’Assemblea de Ciutat Vella d’Endavant estigueren repartint centenars d’octavetes on es podien llegir flaixos d’algunes de les més importants problemàtiques del barri, així com la convocatòria de la taula rodona veïnal de la vesprada.
A les 19h amb la sala dels arcs de Ca Revolta plena de gom a gom, tingué lloc un interessant intercanvi d’idees entre algunes de les entitats més actives dels nostres barris: Revolta, Endavant, l’Associació de Veïns El Palleter, l’Associació de Veïns de l’Atzucat, i l’Assemblea de Joves de València. En primer lloc parlà Pilar Masó de l’Associació de Veïns l’Atzucat que parlà de la lluita que des de fa més de deu anys manté el carreró per salvar la seua identitat i conservar la seua trama i entorn urbà; amb mobilitzacions com la que aconseguí aturar les obres a les Cases Obreres del Carrer Llíria. Masó també explicà la problemàtica de mobbing immobiliàri que estan patint recentment cap a alguns dels inquilins històrics del carrer Gütemberg.

foto-taula-rodona-precarietat-ciutat-vella1

Després parlà Lourdes de l’Associació de Veïns El Palleter que ens comentà les problemàtiques i lluites que està vivint el barri de Velluters fent especial incidència en la denúncia de les màfies de la droga i la prostitució establertes al barri i en la reivindicació d’aparcaments propis per als veïns i veïnes de Velluters. En acabat fou el torn de Pep Pacheco de Revolta qui sobretot se centrà en la necessitat de recuperar la vida comunitària en un barri que està patint transformacions a nivell poblacional i que manté un alt percentatge de majors de 65 anys:“convé trobar espais de sociabilitat per recuperar la vida de barri perquè és aquesta vida comunitària la que ens donarà l’espenta per acarar les lluites que afrontem”. Pacheco també lamentà la crema del cinema Princesa i el vinculà a la política d’abandó del barri per part de l’Ajuntament. Posteriorment parlà Miquel Albero de l’Assemblea de Joves de València que incidí en la problemàtica de l’habitatge i la manca d’alternatives per al jovent. Albero parlà de l’okupació com una de les poques alternatives per al jovent tant a nivell vital com a nivell de crear espais lliures i oberts al conjunt del veïnat on poder desenvolupar els seus propis debats i construir noves maneres d’entendre l’oci. Per últim intervingué Pau Fabra de l’Assemblea de Ciutat Vella d’Endavant qui parlà de l’estat precari de l’educació pública, l’exclusió social, les mancances a nivell de serveis socials i sanitaris, i l’especulació que pateix Ciutat Vella. Fabra assenyalà que totes aquestes problemàtiques no són noves al districte però subratllà l’ageujament que estan vivint per la dinàmica privatitzadora de les institucions valencianes i el context de crisi capitalista. Totes les persones que hi participaren des de la taula rodona assenyalaren la necessitat de unir esforços en les lluites de Ciutat Vella donat que “per separat som febles, units potser tinguem una oportunitat”.

Després començà un animat debat en el qual es feren diferents intervencions des del públic. La majoria de les intervencions coincidien en la necessitat de prendre la iniciativa des del veïnat i en la necessitat de començar a bastir els nostres propis recursos comunitaris davant l’abandó que pateixen els barris de Ciutat Vella. Totes les paraules anaren en la línia d’assolir una unitat d’acció i un suport mutu entre el teixit associatiu de Ciutat Vella. Així doncs, i a iniciativa del públic, en el mateix acte es convocà una assemblea oberta al veïnat per tal de començar a treballar sobre coses concretes. Aquesta taula rodona serví també per presentar el nou bloc d’anàlisi i difussió Ciutat Vella en Crisi, que pretèn contribuir a donar un punt de vista local de les problemàtiques i lluites del districte i, juntament amb iniciatives històriques a la xarxa com ara barridelcarme.net, trobar espais d’encontre i expressió pròpia a internet.
Després d’aquest debat els actes continuaren a la seu de l’Associació de Veïns El Palleter (Velluters) on s’havia organitzat un sopar de germanor en el qual participaren desenes de persones.
Des de l’organització de les jornades contra la precarietat a Ciutat Vella s’ha valorat molt positivament el desenvolupament de les activitats així com la participació veïnal. Mira també:
http://barridelcarme.net

Hi ha un vídeo editat per barridelcarme.net. per visionar-lo clica ací:

Vídeo de la taula rodona



L’Especulació continua fent estralls a Ciutat Vella
6,març,2009, 2:48 pm
Filed under: Documents

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

L’especulació lligada al sector immobiliari continua sent un dels problemes més greus que pateix Ciutat Vella. Fa anys que es detectà un accelerat envelliment de la població del districte i paral·lelament un despoblament. Ja als anys 1980 es detectava que un 25’7% dels habitatges del districte estaven desocupats i en males condicions. Des d’aleshores l’Ajuntament ha fet plans per rehabilitar el barri (com ara l’anomenat Pla RIVA). Però totes aquestes actuacions han estat limitades i contradictòries.

foto-plan-riva

En efecte, molt sovint l’aplicació dels plans de rehabilitació no han garantit l’habitatge a la població tradicional del barri. Així moltes d’aquestes actuacions han provocat un desatllotjament del veïnat més desafavorit que ha estat substituit per gents amb més capacitat econòmica. Això, a més del drama humà que per a moltes persones ha estat ser foratgitats dels nostres carrers, ha suposat també un desequilibri en el teixit social del districte.

Però el que és més greu és que en molts casos aquests processos rehabilitdors han anat de la mà d’operacions immobiliàries diverses. Així doncs, mentre l’Ajuntament desallotja part del veïnat tradicional dels nostres barris, no s’ha procedit a actuar conseqüentment contra els edificis i solars objecte d’especulació.

En efecte, segons l’últim Cens de Població i Habitatge (2001), València té 65464 habitats sobre un parc total de 377.248, és a dir un 17,35% dels habitatges romanen buits. En el cas de Ciutat Vella el percentatge d’habitatges desocupats continua estan per damunt de la mitjana malgrat les diverses actuacions municipals. A part d’això l’Annuari Estadístic Municipal de 2007 assenyalava que al nostre districte existeixen 504 solars -cosa que ja va denunciar el 2006 l’Assemblea de Ciutat Vella d’Endavant. Si ho comparem amb la resta de València la proporció de solars és d’aproximadament un 8%. Som el cinquè districte de la ciutat en nombre de solars, però cal fer una puntualització. Els quatre districtes que ens superen en nombre de solars -Pobles de l’Oest, Pobles del Sud, Poblats Marítims i Quatre Carreres- són zones suburbanes o perifèriques, és a dir, en molts casos són zones d’expansió urbana a costa de l’Horta. Per tant molts dels solars d’aquestes zones són resultat de la requalificació d’antigues explotacions agràries. En definitiva, la presència de solars a Ciutat Vella -que tristament ens ha fet ser coneguts arreu com “el Beirut valencià” són fruit de la degradació i l’especulació pura i dura a la qual hem estat sotmesos durant tots aquests anys.

plan-riva-2

Així ho demostra el fet que el preu d’aquests 504 solars és de 17.710.938, amb un valor mitjà per m2 que triplica el valor mitjà dels solars de València. És a dir que són parcel·les molt rendibles econòmicament les quals -comptant que es construisquen habitatges privats en un futur- poden multiplicar el seu preu de manera exorbitada. Dels cinc barris que componen Ciutat Vella, són amb diferència El Pilar (159), El Mercat (128) i El Carme (125) els que més nombre de solars concentren. Junts sumen 439 solars dels 504 existents al districte, és a dir els barris més humils i degradats contenen el 87% dels solars de Ciutat Vella. Els solars doncs són el complement necessari per a l’operació especulativa que es desenvolupa als nostres barris des de fa temps.

La situació d’abandó a la qual sotmet l’Ajuntament a aquests solars ens indica la poca voluntat d’acarar el problema urbanístic i demogràfic que pateix Ciutat Vella. Els solars són focus de brutícia i infeccions, abocadors, pàrquings espontanis,… són un perill per a la població del districte. Així ho demostra el fet que els bombers de València hagueren d’apagar 664 incendis vinculats a solars, matissars i abocadors en 2007.

Ens trobem doncs a Ciutat Vella amb una situació una miqueta subrealista. Amb una població reduida i envellida, que contrasta amb la incapacitat d’accedir a l’habitatge per part de la immensa majoria de joves valencians entre 18 i 29 anys. De fet Ciutat Vella és junt a l’Eixample i Camins al Grau, un dels districtes més cars de València amb un preu que segons l’indicador immobiliari http://www.hogaria.net rebassava, a començaments de 2009, els 3600 euros per m2. És a dir que malgrat la davallada relativa que al País Valencià està visquent el mercat de l’habitatge, el preu de les cases a Ciutat Vella continua sent inaccessible per a la majoria de persones de classe treballadora. L’Ajuntament, però, continua amb la seua “rehabilitació” que ara mateix està comportant desatllotjaments al Carrer Gütemberg. No seria més racional expropiar i rehabilitar els habitatges buits per tal d’oferir vivendes socials? No seria més lògic expropiar els solars per tal de construir habitatges públics i dotar als nostres barris d’equipaments i zones verdes?. Sembla que no serà així, l’especulació capitalista segueix una altra lògica, aliena als interessos de Ciutat Vella.



L’Educació a Ciutat Vella en mans privades
6,març,2009, 2:46 pm
Filed under: Documents

La privatització vetllada de l’educació al País Valencià s’ha incrementat progressivament en aquest darrers anys. Paral·lelament a l’augment de les prebendes als centres concertats i privats, l’educació pública pateix un problema de massificació i precarització. Aquest problema al nostre districte, però, és antic. L’agreujant és que comparativament amb la resta de la ciutat, Ciutat Vella té un índex d’escolarització en concertada i privada més gran. Entre altres coses perquè l’oferta pública és molt més baixa.

En el cas de l’Educació Infantil i Primària la situació és alarmant. A Ciutat Vella només el Col·legi Públic Santa Teresa dóna cobertura a aquests dos cicles. Per contra existeixen 3 centres concertats-privats d’Educació Infantil i 4 d’Educació Primària (Escoles Pies ; Gran Asociación ; Sagrado Corazón de Jesús i l’Escolania Nostra Senyora dels Desemparats). Així doncs en el cas d’Infantil la proporció d’alumnat públic sobre el total és d’un 16’8% (mentre que al conjunt de València és d’un 37’37%); i pel que fa a Primària la proporció d’alumnat públic és de només un 11’95% (al conjunt de la ciutat és d’un 44’26%). En altres paraules sobre un total de 1499 alumnes entre 3 i 12 anys (aprox.) només 200 poden estudiar en l’escola pública. A això s’ha d’afegir el fet que el Col·legi Públic Santa Teresa encara està esperant que es culmine la construcció del nou centre a Marquès de Caro i tradicionalment ha tingut diferents mancances de recursos.

Pati de les Escoles Pies de València

Pati de les Escoles Pies de València

Pel que fa a l’Educació Secundària Obligatòria només trobem 2 centres públics (IES Barri del Carme i IES Lluís Vives) a Ciutat Vella front els 4 (concertats i privats citats anteriorment). Comparativament la situació de l’ESO és millor que la d’Infantil i Primària, així i tot si ho contrastem amb els percentatges d’escolarització a València trobem que al nostre districte estudien secundària pública un 41’5% de l’alumnat front el 43’36% de la resta de la ciutat.

Altrament en l’esenyament no-obligatori trobem xifres divergents. Per un costat tenim que el percentatge d’alumnat de batxillerat públic és sensiblement superior a la mitjana de València; però per altre trobem que els cicles formatius de Grau Mijà i Superior estan totalment controlats per centres privats i concertats, en altres paraules, en aquest camp no existeix a Ciutat Vella ensenyament públic, mentre que a la resta de la ciutat el percentatge d’estudiants de la pública respecte al total és d’un 51% en Grau Mitjà i un 73’9% en Grau Superior. De manera que a Ciutat Vella la formació professional en cicles pública és inexistent, i per tant només es pot estudiar als 5 centres de Grau Mitjà i 2 de Grau Superior que són de règim concertat o privat.

En resum, l’ensenyament públic es troba amenaçat i maltractat arreu del País Valencià. Aquest problema no és nou a Ciutat Vella però evidentment no estem exempts a aquesta dinàmica privatitzadora que està adobada per una necessària i conscient deixadesa del govern autonòmic respecte a l’ensenyament públic que es troba creixentment degradat i massificat.



Convocades unes noves jornades contra la precarietat a Ciutat Vella
23,febrer,2009, 3:42 pm
Filed under: Convocatòries

cartell-jornades-crisi

L’Assemblea de Ciutat Vella d’Endavant i l’Assemblea de Joves de València treballen en una nova edició de les Jornades Contra la Precarietat a Ciutat Vella. Aquestes jornades es venen realitzant des de 2006 i sempre s’han caracteritzat per la denúncia de les diferents problemàtiques dels barris del casc antic i la presentació d’estudis com ara el “Mapa de la precarietat a Ciutat Vella” o “l’Informe sobre la precarietat a l’habitatge a la Ciutat de València”. Enguany les jornades duen com a lema Ciutat Vella: Els reptes d’un barri davant la crisi. Totes les activitats es desenvoluparan al barri de Velluters, un dels més degradats de la ciutat. Les activitats programades es concentren el dia 7 de Març i continuen el format anterior d’acostar al veïnat les diferents lluites que es desenvolupen en aquest districte. Per això enguany s’ha programat una Taula Redona oberta al públic on participaran, entre altres, Revolta, l’Assemblea de Veïns de l’Atzucat, l’Associació de Veïns El Palleter, l’Assemblea de Joves de València i l’Assemblea de Ciutat Vella d’Endavant. Un intercanvi d’idees que té com a objectiu fer-nos una perspectiva general de l’estat dels nostres barris i de l’impacte de la crisi sobre les velles problemàtiques que patim, i també posar en comú les lluites i reivindicacions que el teixit associatiu de Ciutat Vella manté. També s’aprofitarà l’event per presentar el nou bloc Ciutat Vella en Crisi que conté diferents articles i estudis sobre la situació actual d’aquests barris. La Taula Redona començarà a les 19h a Ca Revolta (C/ Santa Teresa).

En acabada la Taula Rodona tots i totes les que ho desitgen podran acostar-se a la seu de l’Associació de Veïns El Palleter (C/ Roger de Flor) a participar del sopar d’un sopar de germanor que clourà la jornada.

Des de l’organització de les jornades s’ha fet una crida expressa als veïns i veïnes del districte, i a tots els que s’estimen el cor de la Ciutat de València, per tal que participen dels debats i les activitats programades per al proper 7 de Març.



La crisi fa crèixer la marginació a Ciutat Vella
22,febrer,2009, 7:54 pm
Filed under: Hemeroteca

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } A:link { so-language: zxx } –>

L’impacte de la crisi sobre les classes populars s’està fent ben visible a Ciutat Vella. Dia a dia l’exclusió social creix al nostre districte.

En desembre de 2007  el Centre d’Atenció als Sense Sostre de l’Ajuntament de València deia tenir constància de l’existència de 60 persones sense sostre, la gran majoria al districte de Ciutat Vella. Des de ciutatvellaencrisi considerem que aquestes xifres municipals són massa optimistes. Amb la crisi capitalista estem comprovant com el seu nombre s’incrementa jornada a jornada. Els trobem dormint en cotxes abandonats, portes de garatges, caixers automàtics,… Són persones desemparades. L’associació valenciana de la caritat ha vist com la demanda de serveis de menjador ha crescut durant el 2008 més d’un 22%, mentre que la de pernoctacions s’ha incrementat en més d’un 7%. Recordem, però, que aquesta institució privada en Febrer de l’any passat arribà a un servei de menjador a 307 persones al dia (xifra màxima en la seua història, en 2006 la xifra mitjana era de 160 a 180 persones al dia). Les cues a la porta de la institució són ben visibles des del Passeig de la Petxina, més de mitja hora de cua és la que han de fer les persones que volen menjar de calent. També trobem amb cada vegada més freqüència com a les portes de diversos bars i restaurants del districte es reuneixen diferents persones per tal d’arreplegar les sobres del dia. Els Serveis Socials de Ciutat Vella tenen un radi d’actuació que triplica la població del districte donat que han de vetllar per un total de 74.543 persones.
Tot plegat és evident que l’atenció que les institucions públiques i privades donen als sense sostre i exclosos socials en general és molt insuficient, sobretot en una zona com Ciutat Vella on per les seues condicions es concentra un nombre molt alt dels marginats i marginades de València.

Altres factors de marginació i exclusió social són la drogodependència i la prostitució. La incidència de la crisi en l’augment de la toxicomania encara està per estudiar. Hom vincula l’augment de les drogodependències en general a la manca d’expectatives vitals (laborals entre altres). També és un fet evident que la manca de diners agreuja “la mona” i fa a les persones més manipulables en general. Les drogues actuen com una mena d’evasió social entre molts sectors de les classes populars i en especial entre el jovent. Tot i això, a Ciutat Vella el problema més visible és el de l’addicció a l’heroïna. D’ençà la Copa Amèrica i el Gran Premi d’Europa, que per part de l’Ajuntament comportà la “neteja” parcial del tràfic de drogues a Poblats Marítims; i després de l’augment dels controls policials a les hortes de Campanar i Benimàmet, molts heroinòmans han tornat intramurs. Des d’aleshores Velluters ha vist rebifar el tràfic d’heroïna. Per a aquestes persones dependents, malaltes, víctimes d’una degeneració física molt evident que agreuja la seua exclusió, l’Ajuntament utilitza prioritàriament una única política: la porra i la granera. És evident que aquest model és purament cosmètic, anar portant als i les heroinòmanes a llocs poc visibles, fer-los la vida difícil per tal que hagen d’emigrar constantment i es mantinguen sempre lluny dels carrers de negocis, sempre vinculats a àrees degaradades. En una operació que a Poblats Marítims i Campanar ha servit per preparar el terreny a l’especulació: degradar al màxim un barri per poder després justificar qualsevol actuació urbanística sobre ell que modifique profundament el seu tarannà (cosa que altrament seria difícil d’acceptar per part dels seus pobladors i pobladores). Ara ens ha tocat a Ciutat Vella. Però l’alternativa no pot ser demanar més policia per tal de desembarassar-nos dels i les toxicòmanes i enviar-los-els a altre barri. S’hauria de fer una aposta municipal i ciutadana per tal de tractar seriosament el tema i oferir a aquestes persones malaltes alternatives sanitàries, laborals, socials, vitals,… per tal de reincorpora-los al veïnat. I paral·lelament s’hauria d’oferir espais d’oci saludable, cultura i associacionisme, que el propi veïnat i jovent del barri puguera autogestionar. Des de la Coordinadora Veïnal de Ciutat Vella s’ha exigit a l’Ajuntament de València que oferira l’antic Cinema Princesa com a espai cívic i cultural que fos autogestionat pel veïnat, fins ara, l’ajuntament no ha oferit cap mena de resposta i el districte continua sense cap instal·lació d’aquest tipus. Com també resulten molt deficitàries les instal·lacions esportives i les zones verdes.

La prostitució a Velluteres i Ciutat Vella en genral també ha estat històricament vinculada a la marginació i l’exclusió social. La crisi doncs ha incrementat el nombre de joves que cauen en les mans de les màfies de prostitució al barri. L’explotació sexual al nostre barri afecta majoritàriament dones de països de la perifèria de l’economia-món capitalista. Obligades a la prostitució com a única alternativa de subsistència i molt sovint gravosament endeutades amb els seus propis proxenetes Es prostitueixen als nostres carrers (En Bany, Viana, Maldonado,…) sense cap mena de seguretat personal i molt sovint són objecte de furts, violacions, maltractaments,… per part dels prostituidors (usualment anomenats clients) i “xulos”. La Plataforma Cívica Valenciana contra l’explotació sexual ja va denunciar l’abril de 2008 l’explotació sexual, trata de dones i menors a Velluters. Els mitjans de comunicació valencians es feien ressó de la denúncia d’aquesta plataforma sobre l’existència d’un local on eren prostituides dues xiquetes de 14 anys. Una història que no és nova al barri donat que en les darreres dècades s’han patit abusos semblants.

L’explotació sexual amb tot el que comporta no és nova a Velluters. Si bé és cert que d’ençà el 2007 -recordem any de la Copa Amèrica- donada la pressió policial a la que es veien sotmeses les màfies més marginals al Port i Natzaret, aquestes màfies han trobat en aquest degradat barri una base per establir-s’hi. Amb això ja el 2007 es comptabilitzaven unes 200 prostitutes a Velluters, però des de l’any passat l’impacte de la crisi sobre les persones amb menys recursos (i entre elles sobretot les dones joves immigrants) feu augmentar el seu nombre. Com en el cas dels i les heroinòmanes l’ajuntament tolera en part aquesta presència sempre que estiga parcialment amagada, fora dels carrers més importants. I si té alguna política d’actuació real per solventar el problema és aquella abans esmentada: repressió cap a les prostitutes -en la qual s’aprofita que moltes d’elles no tenen papers. En el millor dels casos això suposaria un èxode temporal d’aquestes cap a altres zones degradades de València. No és cap solució. L’ajuntament hauria de fer una aposta per tal d’eliminar les màfies de la prostitució i alhora per tal d’oferir alternatives laborals i vitals a les dones vícitmes de l’explotació sexual per tal que pugueren tenir una vida digna al barri. Això passa, entre altres coses, per regularitzar sense condicions la seua situació a l’Estat Espanyol i per tant oferir-los papers. Tanmateix la situació és com ja hem dit un altra i els serveis socials municipals no tenen ni els recursos necessaris ni una política conseqüent en aquest problema.

Amb la crisi Ciutat Vella és un dels districtes urbans on més s’ha visualitzat darrerament vell problema de l’exclusió social. Les polítiques municipals sempre han sigut clarament insuficients, i en aquests temps de majors dificultats econòmiques, s’han vist totalment desbordades.



L’equipament sanitari a Ciutat Vella no s’ajusta a la seua estructura social per edat
17,febrer,2009, 2:07 pm
Filed under: Documents

Població major de 64 anys:

– València 17%
– Ciutat Vella 21,7% 5587 persones

És el tercer districte amb major nombre de població anciana i amb
diferència el primer amb més percentatge de població major de 75 anys:

Entre els i les ancianes de ciutat vella la població femenina és amplament
majoritària. Per edats la població anciana de ciutat vella es distribueix
de la següent manera:

– entre 65 i 74 anys = 42’8%
– entre 75 i 84 anys = 40’1%
– majors de 85 = 17’2%

Això és especialment greu perquè per un costat amb la crisi la població
anciana és una de les més afectades perquè cobra pensions en general
baixes i no poden fer front a la carestia. Ací hi ha un enllaç a la noticia
sobre les pensions mitjanes al PV :

http://www.europapress.es/valencia/noticia-pensio-mitjana-jubilacio-comunitat-situa-76523-euros-gener-20090123123759.html

Si a això afegim que la immensa majoria són dones la situació es fa més
greu perquè les dones que han treballat com a mestresses de casa molt
sovint només compten amb la pensió de viduetat (en cas de mort de l’home).
També hi ha factors com que dels 5597 ancians i ancianes 1690 viuen soles
i d’entre ells la gran majoria són dones: 1312. Cosa que agreuja el
problema. També existeixen unes 630 persones que viuen en parella i
superen ambdós els 64 anys. Per últim hi ha 72 dones que convuen amb altra
dona (amiga, familiar, parella,…) major de 64 anys. Són en definitiva
casos molt exposats a la precarietat.

Daltra banda els serveis socials de Ciutat Vella atenen a 16.410 persones
majors de 64 anys, és a dir que el seu radi d’actuació va més enllà del
barri, són els 3rs més saturats de tota la ciutat pel que fa al nombre
d’ancians que atenen. I pel que respecta als Centres de Salut Públics hi
ha un a Ciutat Vella: el CS de Nàpols i Sicília que dóna cobertura a les
25788 persones que hi viuen. El centre d’especialistes públic al que hem
d’assistir es troba fora del barri a Joan Llorens que té un radi
d’actuació de 125.500 pacients. Segons l’OCU el temps d’espera mitjà per a
un especialista al PV és de 38 dies. Pel que fa al temps d’atenció per a
un pacient en metge general públic és de 6’3 minuts mentre que per al
conjunt de metges de la pública és de 8 minuts segons les pròpies dades
reflectides pel Comitè econòmic i social de la Generalitat a la memòria de
la dècada 1996-2006 .

Tot plegat s’entèn que la sanitat a Ciutat Vella, més comptant amb les
necessitats i la precarietat de la seua nombrosa població anciana és molt
insuficient. Per això s’entèn, si afegim altres condicionaments com per
exemple la insalubritat del barri, que l’esperança de vida en el període
2004-2007 a Ciutat Vella (75’44 homes i 82’81 dones) fos sensiblement
inferior que a la resta de València (77,35 homes i 83,79 dones). Ciutat
Vella és el segon districte de la ciutat amb menor esperança de vida i
només és superat per Poblats Marítims amb 74’59 anys per als homes i 82,74
per a les dones.foto-ancia-banc