Filed under: Documents
La privatització vetllada de l’educació al País Valencià s’ha incrementat progressivament en aquest darrers anys. Paral·lelament a l’augment de les prebendes als centres concertats i privats, l’educació pública pateix un problema de massificació i precarització. Aquest problema al nostre districte, però, és antic. L’agreujant és que comparativament amb la resta de la ciutat, Ciutat Vella té un índex d’escolarització en concertada i privada més gran. Entre altres coses perquè l’oferta pública és molt més baixa.
En el cas de l’Educació Infantil i Primària la situació és alarmant. A Ciutat Vella només el Col·legi Públic Santa Teresa dóna cobertura a aquests dos cicles. Per contra existeixen 3 centres concertats-privats d’Educació Infantil i 4 d’Educació Primària (Escoles Pies ; Gran Asociación ; Sagrado Corazón de Jesús i l’Escolania Nostra Senyora dels Desemparats). Així doncs en el cas d’Infantil la proporció d’alumnat públic sobre el total és d’un 16’8% (mentre que al conjunt de València és d’un 37’37%); i pel que fa a Primària la proporció d’alumnat públic és de només un 11’95% (al conjunt de la ciutat és d’un 44’26%). En altres paraules sobre un total de 1499 alumnes entre 3 i 12 anys (aprox.) només 200 poden estudiar en l’escola pública. A això s’ha d’afegir el fet que el Col·legi Públic Santa Teresa encara està esperant que es culmine la construcció del nou centre a Marquès de Caro i tradicionalment ha tingut diferents mancances de recursos.
Pati de les Escoles Pies de València
Pel que fa a l’Educació Secundària Obligatòria només trobem 2 centres públics (IES Barri del Carme i IES Lluís Vives) a Ciutat Vella front els 4 (concertats i privats citats anteriorment). Comparativament la situació de l’ESO és millor que la d’Infantil i Primària, així i tot si ho contrastem amb els percentatges d’escolarització a València trobem que al nostre districte estudien secundària pública un 41’5% de l’alumnat front el 43’36% de la resta de la ciutat.
Altrament en l’esenyament no-obligatori trobem xifres divergents. Per un costat tenim que el percentatge d’alumnat de batxillerat públic és sensiblement superior a la mitjana de València; però per altre trobem que els cicles formatius de Grau Mijà i Superior estan totalment controlats per centres privats i concertats, en altres paraules, en aquest camp no existeix a Ciutat Vella ensenyament públic, mentre que a la resta de la ciutat el percentatge d’estudiants de la pública respecte al total és d’un 51% en Grau Mitjà i un 73’9% en Grau Superior. De manera que a Ciutat Vella la formació professional en cicles pública és inexistent, i per tant només es pot estudiar als 5 centres de Grau Mitjà i 2 de Grau Superior que són de règim concertat o privat.
En resum, l’ensenyament públic es troba amenaçat i maltractat arreu del País Valencià. Aquest problema no és nou a Ciutat Vella però evidentment no estem exempts a aquesta dinàmica privatitzadora que està adobada per una necessària i conscient deixadesa del govern autonòmic respecte a l’ensenyament públic que es troba creixentment degradat i massificat.
Feu un comentari so far
Deixa un comentari
Ciutat Vella en Crisi 