Filed under: Documents
Els temps que corren es tornen crus. La greu situació econòmica, social i nacional que patim el jovent no ens hauria de deixar indiferents. Però no ens equivoquem: els problemes que el sistema evidencia avui no són cap casualitat, sinó que són resultat d’anys i més anys de sinèrgia especulativa entre governs, institucions, bancs i empresariat. La “crisi econòmica” actual no és més que un punt àlgid en el recorregut que el sistema capitalista ve fent des de llargues centúries.
Tot i que algunes injustícies ja venim denunciant-les molt abans, volem fer-nos ressò de totes les misèries a les quals el jovent d’aquest país estem sotmesos i que el nou horitzó econòmic encara complicarà més. Són aquestes:
– Precarietat: el jovent som un dels sectors més maltractats pels contractes-fem i les dures jornades laborals imposades per la patronal o per les empreses de treball temporal. La precarietat laboral del jovent s’estén sense que ningú faça res per aturar-la. La cosa es complica quan hem d’estudiar i treballar alhora, fent-se aquesta possibilitat ben difícil degut a l’explotació laboral de la qual som víctimes.
– Atur: el nombre d’aturats creix. Les joves llicenciades recentment han de mirar-se amb resignació la seua tardança en l’accés al món laboral. Més dur encara suposen els acomiadaments massius que s’estan realitzant pertot arreu. El més destacat, potser, el trobem a la planta de Ford d’Almussafes (La Ribera), on una suspensió temporal de contractes deixarà sense feina més d’un miler de treballadors.
– Mileurisme: les darreres dades mostren que més del 40% d’assalariats a casa nostra cobren al voltant dels 1.000 euros. La situació, lluny de superar-se, pot agreujar-se, ja que tot indica que, per fer front a la “crisi”, els governs resoldran aviat la congelació dels salaris.
– Sinistralitat: els accidents laborals són una trista realitat al nostre país. Enguany, ja s’han produït almenys 102 morts de persones treballant a la nostra terra. Un dels darrers casos es va produir a València, en les obres del nou Mestalla, on quatre companys van perdre la vida. La mancança de mesures de seguretat que la patronal es nega a assegurar està darrere d’aquestes morts.
– Espoli fiscal: Des de Madrid se’ns continua furtant als treballadors dels Països Catalans des d’un punt de vista marcadament colonial. L’ocupació espanyola l’hem de pagar molt cara el poble treballador.
– Esclavatge: una nova directiva europea vol augmentar la jornada laboral fins les 65 hores setmanals. Aquesta possibilitat vindria a esborrar els avanços dels treballadors conquerits durant les anteriors etapes històriques, i deixaria molt malmesa la dignificació del treballador.
– Xenofòbia: el govern espanyol s’ha tret de la màniga una directiva de caràcter feixista l’objectiu de la qual és retornar forçosament els treballadors nouvinguts “no comunitàris”, prohibint-los la tornada en un mínim de tres anys. D’aquesta manera, els drets dels immigrants pengen d’un fil mentre el sistema capitalista actual és incapaç de donar eixida a les injustícies del nostre món.
Davant aquest panorama, quin és el paper que hem de jugar el jovent? Pensem que s’ha de trencar el silenci. I trencar el silenci significa que ens hem de fer partícips en totes les mobilitzacions que es convocaran durant els propers temps. Alçar la veu, dir prou i demanar una vertadera eixida al capitalisme. Cal que les joves ens rebel·lem i en fem ús de la insubmissió bancària, de l’abstenció activa i de la desobediència fiscal. Només així, activant la lluita directa, aconseguirem ensorrar els pilars del capitalisme i construir un futur més digne per al poble treballador.
Jove, ara és el moment!
Trenca el silenci!
Combatem el capitalisme!
Feu un comentari so far
Deixa un comentari
Ciutat Vella en Crisi 