Filed under: Documents
Donant una volta per Ciutat Vella, podem observar diverses coses, en primer lloc podem veure que és un barri de gent treballadora, sí, treballadora , eixa gent que tots els dies s’alça per a poder obrir el seu comerç, per a desplaçar-se al seu centre de treball o d’estudis. Podem veure que és un barri que està aferrat a les tradicions del seu poble, que és un barri on podem trobar els comerços de tota la vida amb llocs més contemporanis a diversos nivells (productes, oci…). Un barri que, com a cor de la ciutat, ha viscut gran episodis: des de la lluita viscuda als seus carres tant al 1873, com a 1936, com al dia que van assasinar a Salvador Puig Antic… Barri que s’ha intentat trasformar i adaptar a la “Valencia del siglo XXI”, barri que davant d’això sempre ha protestat i mai ha perdut, el que ha conservat per ell mateix…la seua identitat
Però podem continuar donant voltes pel barri i podem veure una gran quantitat de vivendes en venda, les quals són de difícil adquisició per a nosaltres el joves, les hipoteques estan a un nivell que no es pot arribar a pagar sinó és passada més de mitja vida treballant per a poder tindre una cosa tan essencial com un habitatge, que segons l’Estat espanyol, tots tenim dret a tindre. Per això fem una crida als joves, un dels més afectats per aquest problema a organitzar-se per a denunciar, actuar sobre aquest problema. Per això apostem per l’autoorganització, l’autogestió i la iniciativa pròpia del jovent treballador per a que okupe aquells llocs en desús i que no s’aprofiten per a fer llocs de trobada, de vivenda i de construcció d’alternatives del jovent. A més incidint en el tema de Ciutat Vella trobem gràcies a treballs com l’informe Carme o l’informe realitzat per Endavant-OSAN que moltes estan abandonades des de fa anys i anys o que directament no tenen propietari…mentres els joves continuen en casa dels seus pares sense poder desenvolupar-se com a persones i tindre indepedència econonòmica.
Per altra banda, els joves trobem a faltar llocs on poder mantindre relacions amb altres joves del barri i conèixer-se, llocs on els mateixos joves tinguem la oportunitat de ells mateixos realitzar les seues propies activitats d’oci, de cultura , esports i desenvolupar les seues capacitats com a joves i persones. Llocs on fora del control per part de ningú puguen establir les seues relacions i la seua personalitat. Això únicament es pot aconseguir mitjançant locals autogestionats pels joves. Per ser coherents, podem dir que, tal volta, si nosaltres els joves no tenim potser hem de fabricar-los i gestionar-los, i tal volta el camí passe per no intentar dependre de ningú més que de nosaltres.
Respecte al treball no cal dir que aquest és precari a nivell de vegades semblant al de segles enrere on no es respecten ni els horaris, ni les condicions que al moviment obrer tant ha costat aconseguir.
Un factor que ajuda a tot això són les empreses de treball temporal (ETT’s) que són el gran negoci, ja que les empreses deleguen en elles per a buscar la mà d’obra, contractar-la, a canvi de que les ETT’s es queden una part del salari, això provoca que el jovent no tinga un treball estable i no puga fer plans de futur. Davant de tot això qui pot defendre al jove treballador?
Els sindicats majoritaris estan venuts als sistema a més de traïr sempre a la classe treballadora i aprofitar-se dels més desprotegits: els joves i els nouvinguts, per això a l’igual que en el tema
de la vivenda apostem per l’organització, l’assemblearisme, i l’autogestió per a combatre la precarietat laboral!
I per acabar, el que deuria ser una etapa enriquidora i de formació per al jovent, els estudis, han acabat convertint-se en una font de negoci per alguns i nosaltres els estudiants en els seus clients privatitzant un dels drets més essencials, el dret al saber.
Per això, molts de nosaltres que som estudiants ens trobem en una situació molt difícil tant per estudiar el que volem, com per poder pagar-ho, o com per a poder trobar eixida laboral, i per si fóra poc, en dos anys, començarà aplicar-se el plà Bolonya el qual farà multiplicar el preu de les carreres universitàries, excloent a molta gent de poder estudiar per la seua situació econòmica i reservant la possibilitat d’estudiar a privilegiats. Ens trobem en un moment en que hem de lluitar dins del instituts i les universitats per la lliure circulació del saber i no transformar-nos en el motor transmissor de la ideologia dominant, eixa que permet totes aquestes injustícies.
Per això cridem a tots els joves que estan en contra d’aquesta situació, als que estan en contra d’aquest sistema, que volen un barri combatiu i començar a construir espais alliberats, lluitar per la circulació del saber i començar a construir la unitat popular, a portar endavant les seues idees organitzant-se i lluitant per elles, ja que ningú lluitarà per ells, tot depén de nosaltres….de nosaltres mateixos!!!
Feu un comentari so far
Deixa un comentari
Ciutat Vella en Crisi 