Ciutat Vella en Crisi


Jove, trenca el silenci
5,Març,2009, 1:54 pm
Filed under: Documents

Els temps que corren es tornen crus. La greu situació econòmica, social i nacional que patim el jovent no ens hauria de deixar indiferents. Però no ens equivoquem: els problemes que el sistema evidencia avui no són cap casualitat, sinó que són resultat d’anys i més anys de sinèrgia especulativa entre governs, institucions, bancs i empresariat. La “crisi econòmica” actual no és més que un punt àlgid en el recorregut que el sistema capitalista ve fent des de llargues centúries.

Tot i que algunes injustícies ja venim denunciant-les molt abans, volem fer-nos ressò de totes les misèries a les quals el jovent d’aquest país estem sotmesos i que el nou horitzó econòmic encara complicarà més. Són aquestes:

– Precarietat: el jovent som un dels sectors més maltractats pels contractes-fem i les dures jornades laborals imposades per la patronal o per les empreses de treball temporal. La precarietat laboral del jovent s’estén sense que ningú faça res per aturar-la. La cosa es complica quan hem d’estudiar i treballar alhora, fent-se aquesta possibilitat ben difícil degut a l’explotació laboral de la qual som víctimes.

– Atur: el nombre d’aturats creix. Les joves llicenciades recentment han de mirar-se amb resignació la seua tardança en l’accés al món laboral. Més dur encara suposen els acomiadaments massius que s’estan realitzant pertot arreu. El més destacat, potser, el trobem a la planta de Ford d’Almussafes (La Ribera), on una suspensió temporal de contractes deixarà sense feina més d’un miler de treballadors.

– Mileurisme: les darreres dades mostren que més del 40% d’assalariats a casa nostra cobren al voltant dels 1.000 euros. La situació, lluny de superar-se, pot agreujar-se, ja que tot indica que, per fer front a la “crisi”, els governs resoldran aviat la congelació dels salaris.

– Sinistralitat: els accidents laborals són una trista realitat al nostre país. Enguany, ja s’han produït almenys 102 morts de persones treballant a la nostra terra. Un dels darrers casos es va produir a València, en les obres del nou Mestalla, on quatre companys van perdre la vida. La mancança de mesures de seguretat que la patronal es nega a assegurar està darrere d’aquestes morts.

– Espoli fiscal: Des de Madrid se’ns continua furtant als treballadors dels Països Catalans des d’un punt de vista marcadament colonial. L’ocupació espanyola l’hem de pagar molt cara el poble treballador.

– Esclavatge: una nova directiva europea vol augmentar la jornada laboral fins les 65 hores setmanals. Aquesta possibilitat vindria a esborrar els avanços dels treballadors conquerits durant les anteriors etapes històriques, i deixaria molt malmesa la dignificació del treballador.

– Xenofòbia: el govern espanyol s’ha tret de la màniga una directiva de caràcter feixista l’objectiu de la qual és retornar forçosament els treballadors nouvinguts “no comunitàris”, prohibint-los la tornada en un mínim de tres anys. D’aquesta manera, els drets dels immigrants pengen d’un fil mentre el sistema capitalista actual és incapaç de donar eixida a les injustícies del nostre món.

Davant aquest panorama, quin és el paper que hem de jugar el jovent? Pensem que s’ha de trencar el silenci. I trencar el silenci significa que ens hem de fer partícips en totes les mobilitzacions que es convocaran durant els propers temps. Alçar la veu, dir prou i demanar una vertadera eixida al capitalisme. Cal que les joves ens rebel·lem i en fem ús de la insubmissió bancària, de l’abstenció activa i de la desobediència fiscal. Només així, activant la lluita directa, aconseguirem ensorrar els pilars del capitalisme i construir un futur més digne per al poble treballador.

Jove, ara és el moment!

Trenca el silenci!

Combatem el capitalisme!

Anuncis


Jove…Nosaltres Mateixos!!!
5,Març,2009, 1:45 pm
Filed under: Documents

Donant una volta per Ciutat Vella, podem observar diverses coses, en primer lloc podem veure que és un barri de gent treballadora, sí, treballadora , eixa gent que tots els dies s’alça per a poder obrir el seu comerç, per a desplaçar-se al seu centre de treball o d’estudis. Podem veure que és un barri que està aferrat a les tradicions del seu poble, que és un barri on podem trobar els comerços de tota la vida amb llocs més contemporanis a diversos nivells (productes, oci…). Un barri que, com a cor de la ciutat, ha viscut gran episodis: des de la lluita viscuda als seus carres tant al 1873, com a 1936, com al dia que van assasinar a Salvador Puig Antic… Barri que s’ha intentat trasformar i adaptar a la “Valencia del siglo XXI”, barri que davant d’això sempre ha protestat i mai ha perdut, el que ha conservat per ell mateix…la seua identitat

Però podem continuar donant voltes pel barri i podem veure una gran quantitat de vivendes en venda, les quals són de difícil adquisició per a nosaltres el joves, les hipoteques estan a un nivell que no es pot arribar a pagar sinó és passada més de mitja vida treballant per a poder tindre una cosa tan essencial com un habitatge, que segons l’Estat espanyol, tots tenim dret a tindre. Per això fem una crida als joves, un dels més afectats per aquest problema a organitzar-se per a denunciar, actuar sobre aquest problema. Per això apostem per l’autoorganització, l’autogestió i la iniciativa pròpia del jovent treballador per a que okupe aquells llocs en desús i que no s’aprofiten per a fer llocs de trobada, de vivenda i de construcció d’alternatives del jovent. A més incidint en el tema de Ciutat Vella trobem gràcies a treballs com l’informe Carme o l’informe realitzat per Endavant-OSAN que moltes estan abandonades des de fa anys i anys o que directament no tenen propietari…mentres els joves continuen en casa dels seus pares sense poder desenvolupar-se com a persones i tindre indepedència econonòmica.

Per altra banda, els joves trobem a faltar llocs on poder mantindre relacions amb altres joves del barri i conèixer-se, llocs on els mateixos joves tinguem la oportunitat de ells mateixos realitzar les seues propies activitats d’oci, de cultura , esports i desenvolupar les seues capacitats com a joves i persones. Llocs on fora del control per part de ningú puguen establir les seues relacions i la seua personalitat. Això únicament es pot aconseguir mitjançant locals autogestionats pels joves. Per ser coherents, podem dir que, tal volta, si nosaltres els joves no tenim potser hem de fabricar-los i gestionar-los, i tal volta el camí passe per no intentar dependre de ningú més que de nosaltres.

Respecte al treball no cal dir que aquest és precari a nivell de vegades semblant al de segles enrere on no es respecten ni els horaris, ni les condicions que al moviment obrer tant ha costat aconseguir.

Un factor que ajuda a tot això són les empreses de treball temporal (ETT’s) que són el gran negoci, ja que les empreses deleguen en elles per a buscar la mà d’obra, contractar-la, a canvi de que les ETT’s es queden una part del salari, això provoca que el jovent no tinga un treball estable i no puga fer plans de futur. Davant de tot això qui pot defendre al jove treballador?

Els sindicats majoritaris estan venuts als sistema a més de traïr sempre a la classe treballadora i aprofitar-se dels més desprotegits: els joves i els nouvinguts, per això a l’igual que en el tema

de la vivenda apostem per l’organització, l’assemblearisme, i l’autogestió per a combatre la precarietat laboral!

I per acabar, el que deuria ser una etapa enriquidora i de formació per al jovent, els estudis, han acabat convertint-se en una font de negoci per alguns i nosaltres els estudiants en els seus clients privatitzant un dels drets més essencials, el dret al saber.

Per això, molts de nosaltres que som estudiants ens trobem en una situació molt difícil tant per estudiar el que volem, com per poder pagar-ho, o com per a poder trobar eixida laboral, i per si fóra poc, en dos anys, començarà aplicar-se el plà Bolonya el qual farà multiplicar el preu de les carreres universitàries, excloent a molta gent de poder estudiar per la seua situació econòmica i reservant la possibilitat d’estudiar a privilegiats. Ens trobem en un moment en que hem de lluitar dins del instituts i les universitats per la lliure circulació del saber i no transformar-nos en el motor transmissor de la ideologia dominant, eixa que permet totes aquestes injustícies.

Per això cridem a tots els joves que estan en contra d’aquesta situació, als que estan en contra d’aquest sistema, que volen un barri combatiu i començar a construir espais alliberats, lluitar per la circulació del saber i començar a construir la unitat popular, a portar endavant les seues idees organitzant-se i lluitant per elles, ja que ningú lluitarà per ells, tot depén de nosaltres….de nosaltres mateixos!!!